Entrevistem a Ariadna Balmes, un exemple de motivació i lluita després de patir una leucèmia que l’ha portat a anar en cadira de rodes.

 

Com va ser la teva experiència quan et van diagnosticar la leucèmia?

Tenia 26 anys. El 7 d’abril en va fer 5 que em van diagnosticar  leucèmia. Les punxades del tractament de la quimioteràpia em  van provocar una lesió medul·lar i des d’aleshores vaig en cadira de rodes. Aquesta és una condició per la resta de la meva vida que em va obligar a començar des de zero. No sabia fer res i la rehabilitació em va ajudar, però a nivell esportiu no feia res. Avui en dia les lesions medul·lars no tenen cura.

 

Per què et vas decantar per la natació?

Havia provat diferents esports, però no em vaig enganxar a cap. I farà cosa de 2 estius, vaig anar al País Basc a fer surf i en tornar vaig pensar “necessito fer alguna cosa, vull competir en algun esport”.  Els esports que sempre m’havien agradat havien estat relacionats amb l’aigua, així que em vaig decidir per la piscina!

 

Com et vas iniciar en la natació?

Vaig  haver de començar des de zero perquè anar en cadira de rodes em condicionava en tots els sentits, també a l’hora de nedar; i buscant qui em podia ajudar, vaig conèixer a B-swim.

B-swim és una empresa amb entrenadors especialitzats en activitats aquàtiques que entrenen persones tant amb discapacitat com sense.

La Maria va ser la meva entrenadora. El primer dia li vaig explicar que volia entrenar perquè em plantejava, com objectiu, poder arribar a unes olimpíades. Vaig començar a fer classes amb ella sola, a Mataró, i vam  acordar que, més endavant, quan estigués preparada entraria a l’equip de competició.  A Mataró hi ha un equip de natació adaptada de competició. Vaig començar a aprendre a nedar un mes de setembre i el febrer següent ja hi havia la primera competició. Aleshores, la Maria em va proposar entrenar més dies a la setmana per poder arribar a la fita. El febrer de l’any passat vaig competir per primera vegada i des d’aleshores ja formo part de l’equip de competició, entrenant 5 dies per setmana. El proper objectiu és el campionat d’Espanya, a Cadis, i estic molt contenta!

 

Què t’ha mogut a implicar-te tant  en la natació?

Em va molt bé. A nivell físic, estic molt més forta que abans i això em beneficia en molts sentits. Soc més autònoma amb la cadira i ho noto, per exemple, a l’hora de fer transferències, com passar de la cadira al cotxe. A nivell  mental també em va molt bé. Som un equip de 28 nedadors que ens avenim moltíssim i ens ho passem molt bé junts.

 

Tu has encarat aquesta situació de manera molt positiva i optimista. Què li diries a una persona que es troba en una situació similar a la teva?

Bé, no sempre ha estat així, al principi vaig estar molt negativa. Tot això ha estat fruit d’un  procés i si no hagués tingut l’entorn que tinc, que em recolza, segurament ara estaria en un pou. Tirar endavant és molt complicat amb aquesta situació i l’entorn fa molt. Hi ha molts factors externs que condicionen, per exemple, si tens diners o no, també depèn del lloc on visquis. Jo vaig tocar fons en el seu moment i ho passava tant malament que un dia vaig decidir que ja n’hi havia prou. Per desgràcia conec molta gent que no tira endavant i em sap molt de greu; per això intento col·laborar a donar visibilitat per normalitzar aquestes situacions.

 

Quin tipus d’ajudes existeixen per participar als jocs olímpics?

Si la federació espanyola et selecciona  pots optar a beques, però tampoc sé molt bé com funciona  perquè encara no he arribat en aquest punt. Però la setmana que ve, per exemple, anem amb la federació catalana al campionat d’Espanya i ens han cobert totes les despeses. Però quan vaig voler aprendre a nedar, era jo qui pagava les classes i la quota del club on estic.

Què et sembla la instal·lació del CEM La Fanecada?

Està molt bé!  Jo no havia vist mai una cadira hidràulica portàtil i penso que és una bona idea tenir-ne una de portàtil en comptes de tenir-ne 3, l’únic que en aquest cas necessitem l’ajuda del socorrista, però com que el nostre objectiu és ser el màxim d’autònoms possible, per això m’agrada i no m’agrada.

El vestuari  també està molt bé i m’agrada que hi hagi un vestidor adaptat exclusiu  perquè als vestidors generals, les persones que no estan acostumades a veure’ns a vegades ens fan sentir una mica incòmodes, ens miren massa.

 

Moltes gràcies Ariadna! Ha estat un pler parlar amb tu. Esperem que  aconsegueixis totes les teves fites!